«Sobre la qüestió de si soc creient, no ho sé. Jugo amb la idea. Conscientment, soc absolutament ateu, però no ho proclamo, perquè si considero a Bach, no puc ser ateu. He d’acceptar la manera en què ell era creient. En la seva música, en cada instant, hi ha pregària. I com podria acostar-m’hi, si l’observo des de l’exterior? No crec literalment en l’Evangeli, però en una fuga de Bach, allà hi ha la crucifixió, se senten els claus. No deixo de buscar, en la música, allà on s’enfonsen els claus…» (György Kurtág).

Bach i Kurtág: el vincle invisible. L’espiritualitat es viu i es manifesta de manera absolutament personal en cada individu. I, alhora, aquesta dimensió ens uneix a tots en un lloc imaginari, però al mateix temps ben real.

Us convido a trobar-nos-hi, a connectar-hi gràcies a les músiques, tan distants en el temps
però properes en el fons, de Bach i Kurtág.

Daniel Claret, violoncel