Ensemble Exclamatio dona nom a una manera de veure i abordar la música. Centrat en la música antiga, vol servir-se de les influències contemporànies per construir el pont entre la mentalitat de l’intèrpret de l’època antiga i l’actual. Coordinat i dirigit per Oleguer Aymamí Busqué, l’Ensemble porta a terme diferents projectes on conviuen la música de cambra amb la música orquestral i vocal.

En aquest concert ens proposen un recorregut musical que il·lustra l’evolució del terme Sonata da chiesa entre els segles XVII i XVIII i de com se’n serviren els diferents compositors. Ja des del segle XVI el terme Sonata da chiesa convivia amb el de Sonata da camera i es referia a música concertant o instrumental que pogués interpretar-se entre les diferents parts de l’ordinari de l’ofici religiós. El programa discorre des de la Canzona de Frescobaldi –forma musical considerada precursora de la Sonata da chiesa– fins a les sonates de Corelli, a qui se li atorga sovint l’artífex del terme, malgrat que era ja existent des de ben abans. La música dels corals de Bach –selecció del temps de Pasqua– entrellaçarà les diferents obres per contextualitzar-les en un ambient místic i espiritual, tal com així foren concebudes.

Com a particularitat, Ensemble Exclamatio presenta aquest programa en el registre del tenor de violí, gesta fàcilment considerada d’atrevida en l’actualitat, però, tal i com testimonien alguns tractats i manuscrits de l’època, sembla que devia ser una pràctica instrumental més que probable i corrent en els músics del barroc.

Oleguer Aymamí, violoncel i violoncel piccolo
Amat Santacana, violoncel i violoncel piccolo
Xavier Puertas, violone en sol
Marc Díaz, orgue positiu