Llull experimentà una altra intervenció divina, però aquesta vegada no va ser una visió, sinó el que podríem anomenar una il·luminació metodològica gràcies a la qual, en les seves paraules, li foren donades la «forma i manera» (forma et modus) per compondre el llibre (o llibres) que trobava que havia d’escriure contra els errors dels infidels. Si bé en el Llibre de contemplació Llull ja havia exposat els fonaments de la seva filosofia i de la seva teologia, la novetat que aportà la il·luminació fou l’estructuració que els aplicà: la manera d’agrupar les diverses aportacions disseminades per l’obra i, especialment, les de l’última part, en un sol tot orgànic que va anomenar «l’Art». Ars era la traducció escolàstica habitual del terme grec techné. Així, doncs, l’Art de Llull era una tècnica; no es tractava pas d’un cos doctrinal sinó que, com la medicina medieval, era una art pràctica. La innovació de Llull consisteix en la manera com sistematitza la seva Art.

En aquest projecte hem volgut partir de la part més terrenal de l’Art, sabent que la intenció lul·liana
era la d’apropar els homes a Déu. La força de les seves paraules és intemporal i aquells principis que fonamenten l’etapa ternària encara són aspiracions universals.

Així, l’Art esdevé l’art de seduir, de persuadir i de convèncer, un ofici per al qual l’autor resulta
especialment dotat. Rere una ingenuïtat aparent, batega una ambició sense límits, que sacseja el
discurs hermenèutic de les tres grans religions.

Manel Camp, piano
Matthew Simon, trompeta i flugel
Horacio Fumero, contrabaix
Lluís Ribalta, bateria
Joan Crosas, actor